Sens dubte, les piràmides de Giza són els monuments més famosos i representatius de l'Egipte faraònic, i una de les meravelles més notables de la història de les realitzacions humanes. El conjunt comprèn els complexos funeraris dels faraons Khufu (Keops en la forma grega més coneguda, 2551-2528), Khafre (Kefrén, 2520-2494) i Menkau-re (Mikerinos, 2490-2472), l'esfinx, i una sèrie de tombes de diferents personatges de la noblesa de l'època al voltant del complex de Khufu, conegudes com necròpolis de l'est, del sud i de l'oest.      Giza és per tant una de les necròpolis de Memfis, capital d'Egipte durant l'imperi Antic, com també ho són Sakkara, Dashur o Abusir. Com en aquests casos, l'estructura dels tres complexos funeraris és la típica d'aquest tipus de construcció: consta de la piràmide -que cobria la tomba del faraó-, una o més piràmides secundàries -amb les tombes de la reina o altres familiars del rei-, el temple funerari adosat -on es venerava i oferien ofrenes al rei difunt-, el temple baix o temple de la vall -on es preparava al faraó per a la vida eterna mitjançant els ritus de momificació-, i una calçada que unia a ambdós. Les tres piràmides es disposen en diagonal -les de Khufu i Khafre, en la mateixa línia- de nordest a sudoest, de forma que cap tapi el sol a les altres.
			El complex de Khufu: comprèn la piràmide (A), originalment de 146 metres d'alçada (dels quals s'han perdut uns 9) i 233 metres de costat, tres piràmides satèlits al seu costat est per a les esposes reials (c), una piràmide subsidiària (e) i cinc fossars per a vaixells sagrats (f) -un d'ells, trobat el 1954 en perfecte estat i exposat en una sala annexa a la piràmide-.      La piràmide és un prodigi de capacitat de treball i destresa constructiva, més si es pensa que es va construir fa gairebé 4.500 anys, quan encara no es coneixia la roda, ni el ferro, ni la politxa. De fet, encara no se sap amb certesa com es van poder moure tres milions de blocs de pedra, de fins a dues tones cadascun, des de les pedreres d'Assuan, al sud del país,  i aixecar-los fins a una alçada de quasi 150 metres. Segons Heròdot, historiador grec del segle V a.C., torns de cent mil homes van treballar tres mesos a l'any durant més de vint anys per construir les rampes per on s'arrossegaven els blocs, des del riu fins al peu de la piràmide, i la piràmide, a partir d'una estructura inicial esglaonada, aixecant els blocs amb una mena de balancí d'un pis a l'altra. Malgrat la magnitud de l'obra, les mides de la Gran Piràmide presenten errors de pocs mil·límetres, precisió difícilment superable ni tan sols amb els millors mitjans actuals.      L'estructura interior de la Gran Piràmide és la més original de les tres de Giza. La cambra funerària (4) es troba excavada a la roca, com en les altres, gairebé centrada amb el cos de la piràmide. A ella s'hi arriba a través d'un llarg passadís descendent (3). Tanmateix, a mig trajecte d'aquest passadís, un pas dissimulat permet accedir a un passadís ascendent (2) que comunica amb una cambra funerària secundària, anomenada Cambra de la Reina (6) i amb un corredor de grans dimensions (46 metres de longitud i 8 d'alçada) i excel·lent factura, anomenat Gran Corredor (5), que finalment condueix a la Cambra del Rei (7), originalíssima construcció en forma de torre de 20 metres d'altura que es troba al cor de la piràmide, a uns quaranta metres d'alçada del terra, formada per uns gegantins blocs de granit de 40 a 60 tones, i que vist en secció recorda el pilar Djed (9), símbol de la mitologia egípcia que representa l'espina dorsal d'Osiris.      El temple funerari (b), quasi desaparegut, connectava amb una calçada que la unia amb el temple baix, a l'est, a la riva del Nil, i que també estan pràcticament destruïts. El complex de Khafre: consta de la piràmide (B), de 136 metres d'alçada per 210 de costat, una piràmide subsidiària al cantó sud (e), el temple funerari (b), rodejat de 5 fossars per als vaixells sagrats (a), el temple baix (h) i una calçada que els unia.      La piràmide de Khafre, de dimensions similars a la de Khufu, no té la complexitat de l'estructura interna del seu antecessor: només una cambra funerària, a nivell del sòl, al centre de la piràmide, a la qual s'arriva a través d'un corredor des de l'entrada, al cantó nord. Tanmateix, a diferència de les altres, la piràmide conserva quasi intacte el revestiment llis de pedra calcària de Tura a la part superior, que ens permeten imaginar l'aspecte que originalment tindrien les tres piràmides.      La resta del complex és també el millor conservat dels tres, i encara es poden admirar les restes del temple funerari, al cantó est, la calçada i el temple baix. El complex de Menkau-re: de dimensions més modestes que els seus gegants veïns, el complex inclou la piràmide (C), de 65 metres d'alçada i 105 de costat; tres piràmides per a les esposes reials (c), com en el cas de Khufu, i de similar forma i dimensions, al cantó sud; el temple funerari (b), al cantó est com en les altres piràmides, el temple baix (h), seguint l'eix est-oest del complex, i una calçada que connectava ambdós temples.      L'estructura interna de la piràmide, tot i que no tan complexa com la de Khufu, també inclou diverses cambres. La cambra funerària, excavada a la roca, incloia un bell sarcòfag reial de basalt, que es va enfonsar al mar de camí cap el Museu Britànic.      Menkau-re, que va passar a la història com a un governant just i bondadós, va morir abans de veure finalitzat el seu complex funerari. Algunes parts del complex es van haver d'acabar a corre-cuita, i es van construir amb maons i adob, i aviat es van perdre. El temple funerari, construït amb blocs de granit de fins a 200 tones de pes, estava al segle XVIII pràcticament intacte, però avui només queden unes poques runes. Fins i tot el revestiment llis de la piràmide lluïa en tot el seu esplendor al segle XVI, però com les altres piràmides, aquest revestiment ha anat a parar a les cases i mesquites de la veïna El Caire.
A. piràmide de Khufu B. piràmide de Khafre C. piràmide de Menkau-re D. Esfinx E. Cementiri de l'Est F. Cementiri de l'Oest G. Cementiri del Sud	a. vaixells sagrats enterrats b. temple funerari c. piràmides de les reines d. temple d'Isis e. piràmide secundària f. vaixells solars de Khufu g. embarcador h. temple baix i. temple de l'esfinx j. pedrera de Khafre
1. entrada 2. passadís ascendent 3. passadís descendent 4. cambra funerària 5. Gran Galeria	6. Cambra de la Reina 7. Cambra del Rei 8. pous de ventilació 9. Pilar Djed
L'esfinx: es tracta d'un misteriós monument, l'origen i significat del qual ha encès la imaginació dels seus visitants durant segles. Les esfinxs (D)-figures amb cos de lleó i cap humà- són escultures que es troben amb freqüència a l'Egipte faraònic, però la de Giza és la més gran i antiga. Es va tallar en la roca, segurament aprofitant un petit turó existent, i el més probable és que el cap de la figura representi al faraó Khafre.      Igual que les piràmides, l'esfinx té el seu propi temple (i). Aquest temple, just al davant de la figura, té al seu costat al temple baix de la piràmide de Khafre (h). El temple de l'esfinx, tanmateix, té una estructura totalment diferent, i es troba força ben conservat.      La història d'aquest curiós monument és plena de vicisituds. Segons la llegenda, un jove príncep -futurTutmosis IV- que es va quedar adormit a la seva ombra va rebre entre somnis la petició de l'esfinx de ser alliberada de l'arena del desert, que ja des d'aleshores la cobria, a canvi de ser coronat rei. Un cop coronat, Tutmosis IV va complir la seva promesa i va fer desenterrar l'esfinx. Encara avui podem veure una estela que el faraó va col·locar entre les potes de l'esfinx en record de la seva obra. Tutmosis IV també va fer restaurar el temple i col·locar una barba postissa al cap de l'esfinx, símbol de poder reial. A l'època ptolemaica es va restaurar la base de l'esfinx amb els carreus de pedra que podem veure avui. Un altre ocasió en què l'esfinx va ser alliberada de la sorra va ser a l'època romana, els quals van erigir al davant un altar. Finalment, abans de la moderna etapa de rescat i restauració, cal esmentar l'episodi més desgraciat d'aquesta crònica: els mamelucs, mercenaris al servei d'un cap turc, van desfigurar-li la cara exercitant la punteria amb un canó al segle IX. Els cementiris de l'est (E), de l'oest (F) i del sud (G): (pendent).

LES FOTOS

Vista general					Gran esfinx
La Gran Esfinx vista a través de les restes del temple de l'esfinx					Gran Esfinx. Al fons, la piràmide de Khafre
(esq.) Piràmide de Khafre (Kefrén) (cen.) Piràmide Khufu (Keops)					(cen. ) Piràmide de Menkau-re (Mikerinos) (dre.) Passadís d'entrada a la piràmide de Menkau-re
Túnel d'entrada a la cambra del sarcòfag de la piràmide de Menkau-re					Una de les cambres annexes de la piràmide Menkau-re

ELS VIDEOS

Panoràmiques (cal tenir instal·lat Quick Time 3) Si feu clic a aquests enllaços, sortirà el visor de Quick Time que us permetrà acostar-vos o allunyar-vos i girar fins a 360º al voltant de la imatge. El fitxer pot tardar uns minuts a carregar-se.	MPEG Si feu clic a aquest enllaç, es carregarà un fitxer en format .mpg que podeu visualitzar al moment o guardar-lo en disc. Pot tardar entre 3 i 9 minuts a carregar-se, aproximadament.
L'esfinx Piràmide de Khufu. Passadís ascendent Piràmide de Khufu: Cambra de la Reina  Piràmide de Khufu: Gran Galeria (1)  Piràmide de Khufu: Gran Galeria (2) Piràmide de Khufu: Cambra del Rei   Vista de la piràmide de Khafre i de la planura de Giza   Vista de Giza des del cim de la piràmide de Khufu	L'esfinx (634 kb)