| Prop de l'actual Dashur, al sud de Sakkara, és el lloc que
Snofru (2575-2551 a.C.) va triar per construir les seves dues piràmides.
Snofru és el fundador de la IV dinastia, la que va construir les més grans
i perfectes piràmides a la planura de Giza, al nort de Sakkara.
Un d'aquests faraons va ser el propi fill de Snofru, Khufu (Keops),
constructor de la més famosa piràmide. Les piràmides construïdes per Snofru figuren entre les més importants de l'Imperi Antic. Uns segles més tard, els faraons Amenemhat II (1926-1895 a.C.), Sesostris III (1878-1843a.C.) i Amenemhat III (1843-1798 a.C.), de la XII dinastia, van construir les seves respectives piràmides prop de les de Snofru, una mica més a l'est. | ||
| La Piràmide Vermella: situada
al nord de l'enclavament, aquesta piràmide s'anomenava originalment "la
piràmide lluent", la primera de la història en forma de piràmide perfecta
-recordem que els faraons de l'anterior dinastia, Djoser, Sekhemkhet i
Huni van construir piràmides esglaonades-. Té una alçada de 104 metres,
però una base de 220 metres, major que la de Khafre (Kefrén) i quasi tan
gran com la de Khufu (Keops). A la banda est es trobava el temple
funerari, del qual es conserva la peça piramidal que el coronava o
piramidion. A uns 30 metres d'alçada aproximadament a la cara
nord es troba l'entrada (1), que porta a un passadís (2) d'uns 70 metres
de llargada que baixa a nivell de terra, amb una inclinació de 27 graus.
El passadís porta a un petit corredor que comunica amb una primera cambra
interior (3) de parets inclinades fins al sostre, formant esglaons, d'una
alçada d'uns 13 metres. Un segon corredor porta a una segona cambra (4) de
característiques similars, a la part superior de la qual hi ha un
passadís, a uns 8 metres d'alçada. S'ha construit una escala de fusta a la
pared per assolir aquest passadís i entrar finalment a la cambra sepulcral
(5), que es troba buida. El terra de la cambra ha estat remogut, a la
recerca d'altres passadissos, sense resultat. La piràmide esbiaxada: Uns 1000 metres més al sud, trobem la piràmide esbiaxada o romboidal, dita així per la seva curiosa forma. Anomenada originalment "la piràmide lluent del sud", es tracta d'una piràmide singular, per diversos motius. En primer lloc, pel canvi d'inclinació que fa a mitja alçada, passant dels 54 als 43 graus, cas únic a Egipte. | ||
| 1.
entrada 2. passadís 3. primera cambra 4. segona cambra 5. cambra sepulcral | ||
| No se sap
amb seguretat la raó per aquest canvi d'inclinació, però s'ha calculat que
si s'hagués continuat amb l'angle inicial, hauria arribat als 128 metres
d'alçada. Tot i així, la piràmide assoleix els 105 metres, un més que la
piràmide vermella, la qual cosa converteix a ambdues en les més altes
d'Egipte, darrera de les del seu fill Khufu (Keops) i de Khafre (Kefrén),
amb 146 i 143 metres respectivament. Una altra característica es que es
tracta de la piràmide millor conservada, i encara llueix el revestiment
llis original a gran part de la seva superfície. Per últim, té dues
entrades: una a la cara nord, com la majoria de les piràmides, i una altra
a la cara sud. La piràmide fa 183,5 metres de costat. Al cantó sud es
conserven restes d'una piràmide secundària que originalment feia 26 metres
d'alçada, i al cantó nordest, d'un temple funerari i una calçada que
conectava amb el temple baix, a la vall, com les altres
piràmides. Les piràmides de l'Imperi Mig: més a l'est de les dues piràmides de Snofru, es troben altres tres piràmides d'època molt posterior (dinastia XII) que figuren entre les més importants de l'imperi Mitjà. De nord a sud, trobem la piràmide de Sesostris III, de maons, antigament revestida de pedra llisa. Feia 78,5 metres d'alçada i 105 de costat, i s'hi van trobar 6 vaixells solars enterrats en les proximitats. Al sud d'aquesta, es troba la "piràmide negra", construïda per Amenemhat III, fill i successor de l'anterior, també amb maons, de 105 metres de costat i 81,5 d'alçada. Finalment hi ha la "piràmide blanca", d'Amenemhat II, construïda en pedra però pràcticament destruïda. | ||
| La piràmide romboidal, cara nord-est | Vista de biaix de la cara nord de la piràmide romboidal | ||||
| La piràmide romboidal, per l'aresta nord-oest | La piràmide vermella, al nord, vista des de la piràmide romboidal | ||||
| piràmide vermella, cara sud | El piramidion, peça que coronava el temple funerari de la piràmide, reconstruït, a la banda est. Al fons es pot veure la piràmide romboidal | ||||
| (esq.)
Entrada de la piràmide vermella, a la cara nord (1) (cen.) Passadís d'entrada a la piràmide vermella, vist des de dins (2) |
(cen.) La primera
cambra (3), pel cantó del corredor
d'entrada (dre.) Vista de la primera cambra (3) | ||||
| Passadis a la segona cambra | Sòl de la cambra funerària, remogut sense resultat a la recerca de nous passadissos | ||||
| (esq.)
Passadís superior que porta a la cambra funerària
|
Cambra funerària (5) | ||||
| MPEG Si feu clic a aquest enllaç, es carregarà un fitxer en format .mpg que podeu visualitzar al moment o guardar-lo en disc. Pot tardar entre 3 i 9 minuts a carregar-se, aproximadament. |