Tebes, l'antiga Uadjet, és una petita ciutat de l'Alt Egipte mentre les ciutats del Delta resplendeixen amb les grans construccions de l'Imperi Antic i els seus déus governen Egipte. Tanmateix, després del periode de decadència que va seguir aquesta època daurada, una dinastia de reis provinents d'aquesta ciutat, la XI, imposa la seva nissaga a tot el país, i el seu déu, Amon, a tot el panteó de déus del Delta. D'aquesta època (abans del 2060 a.C.) data el nucli del que serà amb els segles el més gran temple d'Egipte, construït i engrandit pels successius faraons durant prop de 1200 anys, de la dinastia XI a la XXX.      El Gran Temple d'Amon es troba dins d'un complex de temples i edificis religiosos composat per tres recintes amurallats: el recinte d'Amon, el principal i més gran, ocupa 21,4 hectàrees, i conté, a més del Gran Temple, una sèrie de temples menors pròxims o adossats, diverses capelles, el llac sagrat, i diferents calçades i accessos, tot rodejat per una muralla de d'adob de 8 metres de gruix i 2400 de perímetre; el recinte de Mut, al sud de l'anterior i unit a ell per una calçada monumental amb pilons i una avinguda d'esfinxs, de 9,5 hectàrees; i el recinte de Montu, situat al nord del d'Amon, casi a tocar, de 2,5 hectàrees. El conjunt forma el complex religiós més gran del món.
			El Gran Temple d'Amon (a): La façana del temple, com en el cas de Luxor, va anar avançant-se successivament, conforme els diferents faraons van anar afegint sales i pilons. Actualment, el primer piló (1) té una amplada de 113 metres i un gruix de 15. Probablement es deu a la XXX dinastia, l'última dinastia autòctona, i es troba inacabat, sense puliment ni decoració exterior, i amb restes del munt d'adob que s'utilitzava per pujar els blocs al cim. L'accés a aquest piló es fa per una avinguda de 40 esfinxs en forma de moltó, que representen al déu Amon, i un embarcador a un canal que comunicava amb el Nil (k).Darrera el piló s'obre el Gran Pati (2), el més gran d'Egipte. Fa 100 x 80 metres. Es troba vorejat per dues porxades: una al nord, amb 18 columnes amb capitells papiriformes, i una altra al sud, tallada per l'entrada al temple de Ramsès III (8). La part més interior de la porxada sud, formada per 4 pilars, és l'anomenat pòrtic dels bubastites, perquè el van construïr durant la dinastia XXII, quan Bubastis va ser la capital d'Egipte, i dóna a una porta d'accés al temple pel sud. Davant d'ambdós pòrtics hi ha una filera d'esfinxs (4) que condueixen al segon piló. Al centre del pati hi havia el pavelló de Taharka (3), de la XXV dinastia, on es guardava la barca d'Amon de les processons, i del qual només queda una columna. Al racó nord de l'entrada hi ha una capella triple, més antiga, construïda per Sethi I i dedicada a cadascun dels déus de Tebes: Amon, Mut i Khonsu.      El temple de Ramsès III (8), que talla el mur sud del pati, fa 53 X 25 metres. Té dos colossos de Ramsès III a l'entrada, un pati amb dues fileres de columnes osiríaques, vestíbul amb quatre columnes papiriformes tancades, sala hipòstila també amb quatre columnes, i santuari a Mut i Khonsu. Està decorat amb escenes de batalles i conquestes del faraó, i d'ofrenes de presoners a Amon.      Al final del pati hi ha una estatua colossal de Pinudjem, gran sacerdot d'Amon i faraó de la XXI dinastia, i dues estatues a banda i banda del portal que s'obre amb el segon piló (10), que representaven a Ramsès II i la seva filla Ben'anta, de les que solament queda aquesta última.      El segon piló (10), construït probablement per Horemheb (XVIII dinastia), s'obre amb un portal d'una alçada de 30 metres, decorat amb escenes d'ofrenes a Amon, i condueix a la Gran Sala hipòstila, probablement la part més singular de tot el recinte. Consta de 134 columnes gegantines, amb capitells papiriformes oberts de diferents formes, que amb el sostre i la il·luminació original donaven la sensació d'un immens bosc de pedra. Les 12 columnes centrals, construïdes en el seu moment per Amenofis III com una columnata d'accés al temple similar a la de Luxor, fan 23 metres d'alçada. Les 122 restants, afegides per Sethi I i Horemheb, són de menor alçada. A l'espai que queda entre el sostre més alt de les columnes centrals i el de la resta hi havia unes cel·losies de pedra, de les que encara en queden mostres. Les columnes van ser decorades per Ramsès I, Sethi I, Ramsès II i Ramsès IV, i els relleus del mur, per Sethi I i Ramsès II.      A continuació trobem el tercer piló (12), construït per Amenofis III, i que juntament amb les columnes centrals de la gran sala hipòstila formaven l'entrada al temple, de forma molt similar a com s'entraria en el temple de Luxor en aquells temps. Amenofis III va construir aquest piló uns metres davant del piló que era l'entrada aleshores, obra de Tutmosis I i ara conegut com quart piló (14). L'espai entre ambdós pilons es coneix com pati d'Amenofis III (13), i tancava en un sol recinte els quatre obeliscos d'entrada al temple de 23 metres d'alçada de Tutmosis, dels quals només en queda el primer de l'esquerra, i una sèrie de capelles més antigues (de Senusret I, Amenfis I, Amenofis II, Hatshepsut i Tutmosis IV) que fins llavors quedaven fora del temple.      Els pilons quart (14) i cinquè (15), construïts per Tutmosis I, donen accés a la part més antiga del temple, que es troba vorejada per un mur. Entre ambdós s'obre un vestíbul (16), construït pel mateix faraó, amb 14 columnes papiriformes tancades (6 a l'esquerra i 8 a la dreta), que contenia dos obeliscos en granit rosa realitzats per Hatshepsut de 30 metres d'alçada, recoberts amb plaques d'or, i dels que només queda el de l'esquerra. Darrera del vestíbul es trobava un pati (19) amb el santuari del temple (20), de l'època de l'Imperi Mig. Posteriorment, Tutmosis III va decorar aquest vestíbul, que ara es coneix amb el seu nom, va unir amb un mur ambdós pilons i d'aquesta manera va tapar els obeliscos de la seva madrastra Hatshepsut. Tutmosis III va construir també un piló més interior, el sisè, com a entrada monumental al pati del santuari (17). Molt més tard, a l'època ptolemaica, Filip Arrideu va construïr un nou santuari per a la barca sagrada (18) davant del pati i el santuari originals.      Més enllà del mur que originalment tancava la part més antiga del temple, des del quart piló fins al santuari, trobem a continuació l'anomenada Sala de Festes (21), de Tutmosis III, al qual s'accedia per un passadís que quedava entre el mur del santuari i el mur exterior, al cantó sud. La sala consta de dues fileres de 10 columnes, rodejades per 32 pilars rectangulars més baixos, que formen una mena d'àtic. El conjunt incloïa diverses sales: una dedicada al déu Sokar (22), una sèrie de sales solars (23), i la sala del Jardí Botànic (24), coneguda amb aquest nom per les representacions de plantes i animals exòtics de l'expedició a Síria al segle XV a.C. A la part esquerra es troben 3 capelles amb escenes del faraó corrent davant d'Amon, escenes de la coronació, i de cacera. Aquí es trobava també la cambra dels avantpassats, on Tutmosis III feia una ofrena davant 57 faraons anteriors, i que actualment es troba al Museu del Louvre.      Pel cantó sud del pati d'Amenofis III s'obra una porta construïda per Ramsès IX que dóna accés a una calçada monumental que enllaçava el recinte d'Amon amb el de Mut (h). El primer tram, tancat amb murs, s'anomena pati de l'amagatall, perquè va ser on els egipcis van amagar diverses imatges sagrades durant la invasió dels assiris. Seguint la calçada en direcció al recinte de Mut, encara dins el recinte murallat, es travessen quatre pilons més (setè, vuitè, novè i desè), l'últim serveix per obrir l'accés sud al recinte. Aquest accés estava enllaçada amb el recinte de Mut per una avinguda d'esfinxs (l). Prop d'ell, a l'extrem sudoest del recinte, hi trobem dos temples: el de Khonsu, construït per Ramsès III, i el d'Opet, construït per Ptolomeu VIII Evergetes.      Pel pati d'Amenofis III s'accedeix també al llac sagrat (g), que els sacerdots d'Amon utilitzaven per a les seves ablucions i banys rituals. En el seu moment hi vivien també les aus sagrades. Entre el llac i el mur del temple queden restes de la "Casa del llac", constrïda per Taharka (XXV dinastia). Al voltant del llac hi havia els magatzems per les ofrenes, cambres pels sacerdots i altres edificacions menors. El temple de Khonsu (d): sovint es prèn com a model o patró de temple egipci. Va ser construït d'una tirada, i no s'hi van fer afegits ni modificacions. Consta d'un piló, decorat per Pinudjem; pati porticat amb columnes papiriformes tancades, decorades amb escenes de les barques sagrades navegant pel Nil; sala hipòstila, amb dues fileres transversals de 4 columnes, campaniformes les centrals i papiriformes les dels costats, amb murs decorats amb escenes d'ofrenes del faraó a Khonsu, la sala de la barca sagrada, el vestíbul i el santuari. Davant dels pilons d'entrada, Ptolomeu III hi va construir una avinguda de moltons i una porta d'accés a la muralla del recinte, la Porta del Sud (i), que comunica amb una avinguda d'esfinxs (l). El temple d'Opet (e): es trova al costat oest del de Khonsu, conté una cripta d'Osiris sota el santuari, on es troba una estatua de la deessa amb cos d'hipopòtam i cap humà. La seva façana també dóna a una porta a la muralla del recinte. El temple de Ptah (f): a la banda nord del recinte, al límit amb la muralla, es troba un temple tan antic com la part més antiga del Gran Temple. Es va construïr a l'època de l'Imperi Mig, i va ser reconstruït per Tutmosis III. Conté 5 portes decorades amb les carteles de Ptolomeu VII, Ptolomeu XIII, Ptolomeu III i Shabaka, en dues d'elles. El temple està decorat amb escenes de la vida i miracles de Tutmosis III i Sethi I. Darrera d'una de les portes de Shabaka hi ha un vestíbul, i a continuació els pilons d'entrada, un pati porticat amb unes curioses columnes de 16 cares i un santuari amb tres capelles. En la capella del centre hi ha tres estatues: dues de Ptah i una de la seva esposa Sekhmet, en granit negre. Prop del temple hi ha un accés a la muralla del recinte. Altres temples del recinte d'Amon: al cantó est (és a dir, darrera del Gran Temple) es troben les restes d'un temple de Tutmosis III (b) i un altre de Ramsès II (c). Ambdós segueixen l'eix general del Gran Temple. al seu darrera s'obre un accés monumental al recinte, l'anomenada Porta de l'Est (j), construïda per Nectanebo.
A. Recinte d'Amon B. Recinte de Mut C. Recinte de Montu a. Gran Temple d'Amon b. Temple de Tutmosis III c. Temple de Ramsès II d. Temple de Khonsu e. Temple d'Opet	f. Temple de Ptah g. Llac sagrat h. Propileus del Sud i. Porta del Sud j. Porta de l'Est k. Embarcador i     avinguda de moltons l. Avinguda d'esfinxs
1. Primer piló 2. Gran pati 3. Pavelló de Taharka 4. Esfinxs 5. Capella de la trinitat tebana 6. Colós de Ramsès II i Ben'anta 7. Pòstic dels bubastites 8. Temple de Ramsès III 9. Colossos de Ramsès II 10. Segon piló 11. Gran Sala hipòstila 12. Tercer piló	13. Pati d'Amenofis III 14. Quart piló 15. Cinquè piló 16. Vestíbul de Tutmosis III 17. Vestíbul del santuari 18. Santuari de les barques 19. Pati de l'Imperi Mig 20. Santuari de l'Imperi Mig 21. Temple de les Festes 22. Sales de Sokar 23. Sales solars 24. Sala del Jardí Botànic

LES FOTOS

Pilons de la façana (1). En primer terme, l'avinguda de moltons					Vista de l'avinguda de moltons
(esq.) Gran pati (2). Al fons, el portal del segon piló (10), que dóna a la gran sala hipòstila, flanquejat per l'estatua colossal de Pinudjem (6) (cen.) Pati del temple de Ramsès III (8)				Gran sala hipòstila (11). Columnes centrals
(esq.) Gran sala hipòstila (11). Columnes laterals (cen.) Detall de la decoració dels murs de la gran sala hipòstila. Ramsès II fent ofrenes davant l'inconfusible Amon-Min				Obelisc d'Hatshepsut, al vestíbul de Tutmosis III (16)
Pati de l'amagatall					Pati d'Amenofis III (?)
Pati (19) i santuari de l'Imperi Mig (20). Al fons, la Sala de les Festes (21)					Sala de les Festes (21), de Tutmosis III
Vista del santuari i el pati de l'Imperi Mig, des de la Sala de les Festes					Sales de Sokar(22) i del Jardí Botànic (24)
Restes del temples de Tutmosis III (b) i de Ramsès II (c). Al fons, la Porta del Est (j)					Vista general del temple, des del cantó sud-est. En primer terme, el llac sagrat (g)
Vista de la calçada i els pilons setè, vuitè i novè (h) que unia el recinte d'Amon amb el de Mut. Al fons, el temple de Khonsu					Temple de Khonsu (d)

ELS VIDEOS

Panoràmiques (cal tenir instal·lat Quick Time 3) Si feu clic a aquests enllaços, sortirà el visor de Quick Time que us permetrà acostar-vos o allunyar-vos i girar fins a 360º al voltant de la imatge. El fitxer pot tardar uns minuts a carregar-se.	MPEG Si feu clic a aquest enllaç, es carregarà un fitxer en format .mpg que podeu visualitzar al moment o guardar-lo en disc. Pot tardar entre 3 i 9 minuts a carregar-se, aproximadament.
Gran pati   Temple de Ramsès III   Gran Sala hipòstila (nord)   Gran Sala hipòstila (sud)   Pati d'Amenofis III	Gran Sala hipòstila (663 kb)