Es tracta de dos temples construïts per Ramsès II (1290-1224 a.C.), probablement al principi del seu regnat, a l'antiga Ibsambul, al territori de l'antiga Núbia, més enllà de la primera catarata del Nil. Aquests temples, a diferència dels altres temples faraònics, no estan construïts, sinó excavats totalment a la roca, i són una de les construccions més famoses que queden de l'època faraònica, en part per la seva espectacularitat (una de les característiques de les construccions de Ramsès II), en part pel fet que s'han conservat quasi perfectament fins avui, coberts durant segles per la sorra del desert, i en part per ser objecte d'una campanya de salvament que va tenir gran ressó al seu moment (1963), quan la construcció de la presa d'Assuan amenaçà d'anegar-los amb l'elevació del nivell de les aigües del Nil. Aquests temples, com altres de la zona, van ser extrets del seu emplaçament original, tralladats a un lloc més alt a 210 metres de distància i tornats a muntar dins una muntanya artificial.
1. Colossos de Ramsès II 2. Temple solar 3. Sala hipòstila 4. Sales annexes 5. Vestíbul 6. Sala d'ofrenes 7. Santuari 1. Colossos de Ramsès II 2. Colossos de Nefertari 3. Sala hipòstila 4. Sala d'ofrenes 5. Santuari		El Temple Gran: està dedicat a Ra-Horakhty (una de les formes del déu solar Ra, venerat a Heliòpolis), Amon-Ra (déu de Tebes), Ptah (déu de Memfis) i al mateix Ramsès.      La façana del Gran Temple està presidida per quatre estatues colossals de Ramsès II, de 22 metres d'alçada. Representen al faraó assegut, amb la doble corona, el nemes reial i la barba postissa. Tres d'elles estan molt ben conservades, mentre que la que es troba a l'esquerra de la porta s'ha derrumbat de cintura en amunt. Aquestes estatues es troben en una terrassa, davant de la façana inclinada de la muntanya, que forma un trapezoide de 35 metres d'amplada i 30 d'alçada. A cada costat i entre les cames de cadascun dels quatre colossos hi ha l'estatua d'algun familiar del faraó. D'esquerra a dreta, trobem a la reina Nefertari, el príncep Amenhirkhopshef i la reina mare Tuya; les princeses Bentata, Snofre i Nebettawy; la reina Nefertari, el príncep Riamsese i la princesa Beketmut; i les princeses Nerytamun i Nefertari, i la reina mare Tuya.      Passada la porta d'entrada, ens trobem la gran sala hipòstila, de 18 metres de llargada i 16 d'ample. A banda i banda hi ha quatre columnes osiríaques, amb els trets i el nom del faraó, de 10 metres d'alçada. Les parets estan decorades amb pintures, força ben conservades, que representen escenes d'ofrenes de presoners a Ra-Horakhty, lluita del faraó a les batalles de Kadesh, Síria, Líbia i Núbia, i seguicis de princeps i princeses amb el sistrum. A banda i banda d'aquesta sala hi ha una sèrie de sales auxiliars on es guardaven diferents objectes, quatre a la dreta i dues a l'esquerra, que no es van acabar del tot.      Al final de la gran sala hipòstila s'accedeix a un vestíbul, sostingut per quatre pilars quadrats, i decorada amb relleus del rei en companyia de diverses divinitats. Fa 8 metres de llarg i 11 d'ampla, i comunica a través de tres portes amb una sala d'ofrenes. Darrere d'aquesta sala hi ha tres portes més, les laterals porten a sengles capelles, i la central al santuari, on es troben les estatues tallades a la roca de Ptah, Amon-Ra, el mateix Ramsès II divinitzat, i Ra-Horakhty.     El més extraordinari de la construcció del Gran Temple és la seva orientació. La porta d'entrada, de proporcions modestes, no permeten que el sol il·lumini l'interior mai, excepte en dos moments concrets de l'any: l'albada del 22 de juny i la del 22 de desembre, coincidint amb els solsticis d'estiu i d'hivern. En aquest dos moments, durant uns pocs minuts, un raig de sol travessa els 63 metres que hi ha des de la porta fins al fons del santuari i il·lumina durant uns minuts les estatues de Ra-Horakhty, Ramsès i Amon-Ra, però no pas la de Ptah (déu de la foscor). Aquest fenomen es coneix com "miracle del sol". El Temple Petit: està dedicat a Hathor i a Nefertari, l'esposa predilecta del faraó. Es tracta d'un cas únic en la història faraònica de consideració a la figura de la reina, que es troba representada a la mateixa alçada que la del faraó. La façana, d'uns 13 metres d'alçada, està dividida en sis nínxols, tres a la dreta i tres a l'esquerra de la porta d'entrada. Tan els tres de la dreta com els de l'esquerra estan ocupats per sengles estatues de Ramsès II, Nefertari i Ramsès II, d'uns 10 metres d'alçada. Les estatues del faraó porten diferents atributs reials, mentre que les de Nefertari són idèntiques.      La distribució del temple és similar a la del Gran Temple. La porta d'entrada dóna accés a una sala hipòstila gairebé quadrada, d'uns 11 metres de costat, aguantada per dues fileres de tres columnes hathòriques. Els capitells contenen diverses pregàries a les deeses Mut, Isis, Satis, Anukis i Urethakau. Les parets es troben decorades amb diverses escenes d'ofrenes a diferents divinitats.      Al fons de la sala hipòstila hi trobem tres portes, que comuniquen totes elles amb una sala d'ofrenes. Des d'aquesta sala es pot accedir a dues petites sales auxiliars, als laterals, i al santuari principal, pel centre. El santuari conté una estatua excavada a la roca de la deesa Hathor.

LES FOTOS

Vista general del Gran Temple			Façana del Gran Temple
Detall d'un dels colossos			Detall d'un relleu sobre la batalla de Kadesh, en una de les parets de la sala hipòstila
Gran sala hipòstila			Cambra annexa posterior
Santuari			Temple d'Hathor, o temple petit de Nefertari

ELS VIDEOS

MPEG Si feu clic a aquest enllaç, es carregarà un fitxer en format .mpg que podeu visualitzar al moment o guardar-lo en disc. Pot tardar entre 3 i 9 minuts a carregar-se, aproximadament.

Façana del temple (196 kb)